La gent del “Casal de la Gent Gran”, mica a mica anem habituant els nostres hàbits vers la cultura teatral que arreu de nostre país es manifesta amb prou senzillesa per a poder gaudir-ne sense gaire esforç.
Tot sovint fem visites a diferents teatres de Barcelona en els que molt complaentment podem admirar les obres que la molt variada cartellera ens ofereix.
Hem vist grans espectacles tant en el Teatre Nacional com a d’altres sales de la nostra ciutat. Però ara el teatre ha vingut a casa. El teatre ens ha visitat en forma de monòleg sense desplaçar-nos fora del poble ni lluny de casa.
Estem commemorant el bicentenari del naixement de un dels més grans escriptors que la literatura universal ens ha donat, que a més d’escriptor era poeta, crític i periodista romàntic. Es tracta del nord-americà Edgar Allan Poe del que quan érem petits ja ens feien llegir algun relat de misteri o de la seva extensa obra “Contes de terror”.
Quan la Festa Major de Cardedeu, l’Oriol Genís ens va meravellar amb el pregó que com a preludi de festes es fa a la plaça de l’església. Tothom sense excepció fa sortir satisfet de la llarga xerrada que ens va oferir obrint el record en molts pensaments de fets quasi oblidats de un passat no massa recent.
I el senyor Oriol (al qui voldria dir-li amic), ha vingut al nostra Casal a oferir-nos un espectacle que ens ha deixat bocabadats a tots els qui érem al seu costat.
Si ja sabíem de la seva memòria, la seva dicció tan clara com potent, i els seu fer de gran actor, ara amb entusiasme podem alabar-lo doncs que ens ha fet viure uns moments de bon teatre al temps que el misteri ens esgarrifava amb uns crims horrorosos comesos en un pis de Paris situat al carrer de la Morgue, i resolts satisfactòriament per l’actiu detectiu monsieur Auguste Dupin.
Ens ha tingut en una continuada tensió i fins potser una mica temorosos quan ha obert la porta per a que entrés un imaginari mariner propietari del simi causant dels crims ja nomenats.
No es tracta ja solament d’explicar el contingut de la trama ni el desenllaç de la mateixa, el que voldria reflectir és el treball que l’Oriol Genis ens ha ofert amb la seva interpretació. Pensàvem alguns que fora una representació de varis actors per descriure aquest relat de Poe en el que intervenen força gent des de veïns, policies, metges, etc., però aquest actor que honora Cardedeu, ha estat capaç ell sol de delitar-nos una bona estona amb el seu bon fer. Una interpretació plena de sentiment i fascinant que el públic assistent va premiar amb una forta i llarga ovació.
És molt bo que la gent que ha deixat grans pàgines escrites, sigui recordada i honorada per les civilitzacions que no obliden al pas dels anys, als qui son capaços de inventar histories que et fan viure instants de somni amb plaer.
Així doncs, voldria donar les gràcies en nom de tots els qui formem part del Casal de la Gent Gran, al senyor Oriol per la seva disponibilitat en oferir-nos voluntàriament la seva espectacular interpretació en aquest espantós conte del ja recordat per a tothom “Edgar Allan Poe”.
Gràcies doncs senyor Oriol i que per molta anys pugui estar en actiu pel be dels que ens agrada el bon teatre i les grans interpretacions.
ESTEVE PERICH SALA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada