dimecres, 4 de novembre del 2009
dimarts, 3 de novembre del 2009
dissabte, 31 d’octubre del 2009
La caiguda de la casa Usher a l'Esbarjo Verdi amb els 19's de Poe
A Cardedeu la festa de la Castanyada va començar aquest divendres 30 d’octubre, amb els 19’s de Poe i l’Esbarjo Verdi, on les castanyes, els moniatos i el moscatell (Moscatell de la casa Usher) van ser l’aperitiu de la projecció de la pel·lícula de la nit.
Els 19’s de Poe us volíem sorprendre, per això la convocatòria era mitja hora abans i, tant els que sortien de veure Frozen River, com els que arribaven per veure La caiguda de la casa Usher (The Fall of the House of Usher), estaven convidats a menjar, beure i gaudir tots plegats d’una castanyada de ... Poe!.
Volem agrair molt especialment la feina d’en Salvador (Fruiteria Vila), que ens va preparar les castanyes i els moniatos (les castanyes estaven boníssimes i torrades al seu punt just), i també a en Jordi (Tastavins) per la col·laboració i suport a totes les nostres... Poe-ries!.
Després de compartir “dolçament” aquesta estona, mentre el maquinista canviava les bobines i preparava el projector per posar en marxa la màquina dels somnis, a les 11 de la nit va començar la projecció, es van apagar els llums i ens vam transportar en el temps.
Esperem que per a tots els que hi vareu venir, fos una nit veritablement de... Poe!
Us convidem a cantar amb nosaltres la canço de la nit:
Els 19's de Poe i Marrameu torracastanyes
a la voreta de l'Esbarjo Verdi;
ja ni peta una a l'Àlex
ja tenim l'Àlex tou
Projecta V.O.S.,
que piques fusta,
pica V.O.S.
Els 19’s de Poe, Marrameu i Marrameua,
feien veure que era normal
però, era versió original.
Projecta V.O.S.,
projecte V.O.S.,
que piques fusta,
pica V.O.S.
Marrameu ja no s’enfila
per terrats ni per balcons,
que esperen una filla a casa
que els hi donarà, moltes il·lusions!
Moltes gràcies a la gent de l’Esbarjo Verdi.
dijous, 29 d’octubre del 2009
The Fall of the House of Usher
Aquest divendres 30 d'octubre a les 11 de la nit, teniu una cita a l'Esbarjo Verdi amb els 19's de Poe.
Tant si esteu dins del cinema, veient Frozen River, com si veniu més tard per veure La caiuguda de la casa Usher (The Fall of the House of Usher), us convidem a 2/4 d'11 de la nit davant del cinema.
Mentre esperem que el maquinista, que és qui encén el projector i posa en marxa la màquina dels somnis, faci la seva feina (canviar les bobines), nosaltres us sorprendrem a l'estil Poe que tant ens caracteritza.
No hi falteu, perquè aquesta nit serà veritablement de ... Poe!.
dimecres, 28 d’octubre del 2009
A Sylvia Plath
Aquest dissabte 24 d'octubre, al Centre Cultural es va poder veure l'espectacle poètic A Sylvia Plath, dirigit i interpretat per Mireia Chalamanch que fa un recorregut pels poemes que Sylvia Plath va escriure els tres úiltims anys de la seva vida.
L'espectacle convida a immergir-se en el paisatge interior de la poeta i us el recomanem sincerament.
La Mireia també col·labora amb els 19's de Poe, i per això ens va fer molta il·lusió que l'exposició de Poe de Dagoll Dagom sota les grades del Centre Cultural, es va poder veure per primera vegada des de la seva inauguració, en el moments previs al començament de l'espectacle.
Tot el públic va entrar per la porta inferior i així van gaudir de l'excel·lent muntatge realitzat pel "mestre" Josep Castells.
Les fotos estan realitzades en el moment que la gent entrava dins el teatre i es trobava amb l'ambientació.
Tothom comentava que tot plegat era de ... Poe!.
L'espectacle convida a immergir-se en el paisatge interior de la poeta i us el recomanem sincerament.
La Mireia també col·labora amb els 19's de Poe, i per això ens va fer molta il·lusió que l'exposició de Poe de Dagoll Dagom sota les grades del Centre Cultural, es va poder veure per primera vegada des de la seva inauguració, en el moments previs al començament de l'espectacle.
Tot el públic va entrar per la porta inferior i així van gaudir de l'excel·lent muntatge realitzat pel "mestre" Josep Castells.
Les fotos estan realitzades en el moment que la gent entrava dins el teatre i es trobava amb l'ambientació.
Tothom comentava que tot plegat era de ... Poe!.
dimarts, 27 d’octubre del 2009
Els assassinats del carrer de la Morgue
Aquest divendres 19 d’octubre, a les 10 del vespre, a dalt del Pla del Pla de la Calma, vam gaudir de l’escenificació del conte Els assassinats del carrer Morgue (The murders in the Rue Morgue), a partir de la traducció feta per Carles Riba, interpretat per l’actor Oriol Genís, sota la direcció de Josep Maria Miró.Aquest conte es va publicar a la revista "Graham's Lady's and Gentleman's Magazine" de Filadèlfia, el desembre de 1841. El relat, un dels més cèlebres de Poe, narra la investigació que duu a terme Dupin per a descobrir l'assassinat brutal de dues dones en una habitació tancada per dins i com si el criminal s'hagués esvaït. L'autor es basava en els mètodes de l'inspector de policia de París Vidocq i, en realitat, pretenia fer una burla dels mètodes analítics i racionalistes portats a l'extrem, però, irònicament, va sentar les bases de la narrativa policíaca. Aquest personatge, Dupin, després protagonitzaria dos contes més de Poe, El misteri de Marie Roget i La carta robada, que inspirà a Arthur Conan Doyle el seu famós Sherlock Holmes.
L'acte s'inscriu en les activitats del mes d’octubre dels 19’s de Poe, i va comptar amb una gran afluència de públic (lamentem que força persones es van quedar sense poder entrar a la sala).
Gràcies al relat de l'Oriol Genís, partint d’una escenificació sòbria i potent, ens vam traslladar de Cardedeu als carrers foscos i tètrics del París del segle XIX.
En aquesta obra el públic té un paper protagonista ja que, en un moment determinat, dóna veu als vuit testimonis que relaten els fets i descriuen el sospitós (ara espanyol, ara rus, potser alemany o italià).
En aquesta obra el públic té un paper protagonista ja que, en un moment determinat, dóna veu als vuit testimonis que relaten els fets i descriuen el sospitós (ara espanyol, ara rus, potser alemany o italià).
Tothom va seguir el relat amb molta atenció, la proximitat amb el públic ajudava a crear un atmosfera molt especial, fins a conduir-nos al desenllaç final.
Va ser una nit magnífica i una actuació realment fantàstica, digna d’una nit de ...Poe!.
dilluns, 26 d’octubre del 2009
Contes negres de poe
Tres contacontes per a cinc contes de Poe: l’Alicia Molina, la Noemí Rodríguez i el Paco Asensio, per una sessió que continuava les activitats del cicle Els 19’s de Poe del mes d’octubre.
A la sessió d’ahir vàrem escoltar “Hop-Frog” i “Ligeia”, interpretat per la Noemí Rodríguez, “La màscara de la mort vermella” i “El cor delator”, en la versió de l’Alícia Molina que a més signava la direcció general i “El barril del amontillado” interpretat també pel Paco Asensio, amb tres estils ben diferents que cadascú dels intèrprets va saber donar a la seva intervenció. Tots tres van estar a l’alçada del repte que significa explicar de forma oral un conte literari pensat per a ser llegit i més concretament, en l’estil de Poe, que en els contes esmentats utilitza el jo com a narrador. Aquesta circumstància obliga a l’intèrpret a ficar-se en la pell dels personatge i a explicar el conte des del punt de vista més vivencial. Aquest és el camí escollit per la Noemí i el Paco que saben donar l’expressivitat i emoció justes als seus contes, de manera que l’auditori capta la profunditat dels sentiments i emocions que les històries proposen. Alícia Molina, en canvi, fa servir el mètode indirecte, és a dir, es transforma plenament en narradora i ens explica la història en tercera persona. La seva intervenció plena d’ironia i ajustadament distanciada del registre més emotiu aconsegueix donar-nos una visió interessant i personal. El públic, una trentena de persones, va seguir expectant els relats i l’atmosfera creada va ser en tot moment propícia perquè gaudís d’un treball fi, profund i sense efectismes fàcils. No va ser una sessió de contes de por, lloc comú per excel·lència per a qualificar les narracions de Poe, sinó un acte ple de saviesa teatral i sensacions emotives.
A la sessió d’ahir vàrem escoltar “Hop-Frog” i “Ligeia”, interpretat per la Noemí Rodríguez, “La màscara de la mort vermella” i “El cor delator”, en la versió de l’Alícia Molina que a més signava la direcció general i “El barril del amontillado” interpretat també pel Paco Asensio, amb tres estils ben diferents que cadascú dels intèrprets va saber donar a la seva intervenció. Tots tres van estar a l’alçada del repte que significa explicar de forma oral un conte literari pensat per a ser llegit i més concretament, en l’estil de Poe, que en els contes esmentats utilitza el jo com a narrador. Aquesta circumstància obliga a l’intèrpret a ficar-se en la pell dels personatge i a explicar el conte des del punt de vista més vivencial. Aquest és el camí escollit per la Noemí i el Paco que saben donar l’expressivitat i emoció justes als seus contes, de manera que l’auditori capta la profunditat dels sentiments i emocions que les històries proposen. Alícia Molina, en canvi, fa servir el mètode indirecte, és a dir, es transforma plenament en narradora i ens explica la història en tercera persona. La seva intervenció plena d’ironia i ajustadament distanciada del registre més emotiu aconsegueix donar-nos una visió interessant i personal. El públic, una trentena de persones, va seguir expectant els relats i l’atmosfera creada va ser en tot moment propícia perquè gaudís d’un treball fi, profund i sense efectismes fàcils. No va ser una sessió de contes de por, lloc comú per excel·lència per a qualificar les narracions de Poe, sinó un acte ple de saviesa teatral i sensacions emotives.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)